“La mateixa naturalesa és increíblemente promiscua”: Manuel Porcar

Transgènics, mentira i veritat

El científic ens va explicar que les « monstruositats genètiques », como ell ha anomenat, están a l’ordre del dia entre els animals i les plantes cultivades.

Segon Manuel Porcar, el desconeixement sobre 

els trangènics és molt gran.  

11/12/12 Elena Plaza (Valencia) Raere d’uns vidris rectangulars amb la montura tricolor en blanc, negre i blau, com la gama dels seus ulls, trobem una  mirada profunda acompanyada d’un cabell a mig despentinar i un look molt desenfadat. Ja preparat dalt la tarima de l’encerat, ens trobem a Manuel Porcar eclipsat per totes les grabadores i móbils que nosaltres, el periodistes, havíen depositat damunt la taula per a enregistrar les paraules de l’entrevista.


Seriós a la volta que divertit e irónic, aquest científic divulgativament inquiet, alega tindre un component friki. Manuel Porcar, estudiós de la modificación genética per mitj de la biología molecudar i coordinador de llibres de la revista Mètode, ens va donar, no a soles la seua veritat, sobre les modificacions genétiques anomenats “transgènics”.

L’entrevista va començar trencant mites sobre aquest productes i es que, per extranys que ens semble, en EE UU aquest tipus de cultius està prou integrat. De  prop el segueix África.

“El 77% de la soja conrreada en

tot el mon ja es trangènica,

per altra banda el cotò ja acapara

el 49% de la producción”.

En Europa la situació és una altra i aquestos cultius están interpretats com manipulacions científiques que alteren la maquinaria de la naturalesa, la biodiversitat i la nostra salut, però, que n’hi ha de veritat raere d’aquest adoctrinament social respecte als transgènics?

Aquest descobriment arriva a punts insospitables amb les numeroses aplicacions. La tendencia més nova es el medicament en plantes trangènicques o vacunes comestibles en forma de vegetal per lluïtar amb enfermetats com la tos ferina, la difteria, el sarampió, la polio, la tuberculosis…

Segon el científic, la realitat de les crítiques a aquestos productes es troba en les paraules. “Transgènic” està relacionat amb “artificial” i aquest últim terme amb “dolent” explicà.

Com si d’una lista de cançons més escoltades es tratase, Manuel Porcar, va recrear un “TOP10” de riscos atribuits als transgènics per aclarar què hi ha de metira i de veritat raere d’aquest fenòmen.

És cert que aquestos productes manipulats genèticament sigan perillosos per a  l’alimentació humana?  La majoria de la població pensa que sí, però, a pesar de que siga ben cert que aquest tipus de plantes  produixquen proteïnes que no es troben en organismes naturals, les anomenades “proteïnes fluorescents”, els estudis demostren que no n’hi ha toxicitat. En el casos que haja pogut haver qualsevol tipus de dubtes s’ha descartat.

“Ningú a mort per l’ingestión

d’un transgènic”

Per altra banda, s’ha arrivat a afirmar que sí afectaven a la alimentación animal. Els científics varen  presentar uns estudis que deien que produïa molts tumors a les rates, però açò ha estat rebatut per les principals agencies de control de transgènics, ens narrà Porcar. Els resultats del estudis sobre com afecten als organismes no son roïns.

Els trangènics poden desenvolupar resistència als antibiotics? Les primeres plantes si els tenien però ja no, encara si els tinguesin el risc és molt baix.

I qué ocorreix en la fauna? Es varen fer alguns estudis dient que es trobava afectada pel polen de les plantes transgèniques, que penses d’açò? Pense que no es cert. Si que es de veres que, alguns estudis revelen que afecta a alguns animals però els efectes que els insecticides provoquen en la fauna son pitjor.

“Els efectes que els insecticides

 provoquen en la fauna son pitjor”

Qué opina de les probes que es realitcen als animals de laboratori? Aquest us es mínim, a priori no em sembla malament, però en el cas dels cosmètics no estic a favor o en els que experiment per a fer medicaments que lleven el dolor… (baix una expresió d’indiganció el cientific concluia la resposta)

Per altra banda va explicar que si tens cultius natural al costats de cultius trangènics es contagien, es cert, però la contaminació per polen es d’un 0’9% ens va especificar.

També va voler destacar la adquisición de resistència als herbicides que desenvolupen les males herbes o alguns insectes de les plagues. Esta tesi es certa, va afirmar Porcar, pero ja s’han desenvolupat tècniques per a que açò no passe.

El entrevistat ens va posar al corrent del Golden rise per donar-nos a conèixer alguns dels avantatges que poden sugerir els transgènic. Aquest tipus d’arroz trangènic és ric en vitamina A i planteja una posible solució al problema de la malnutrición d’Africa però criticava que, aquest nou proyecte, encara no haguera pogut eixir del laboratorio debut a l’oposición de molta gent.

Si realment es demostrable que els trangènics no son el que la societat ha entés, perque Greenpeace està tan centrat en criticar-los? El que passa és que de la lluita dels transgènics depen la seua supervivència com a  organizació.

“Les élits ja saben quina es

la realitat dels trangènics

però no son honests”

És aquest el tema més polèmic entre ecologistas i científics? (Sense dudtar un segon l’entrevistat respon amb molta seguretat) Sí.

Encara que, en una primera instància, s’haja demostrat que els transgènics no son nocius, poden ser un perill a la llarg? És posible que passe en els transgènics el mateix que ha passat en el tabac, que al inici no varen fer-se estudis científics concluents que digueren que era roï i a llarg termini si que ho ha sigut? Aquesta és la típica pregunta d’un ecologista. (Porcar deixa veure un mitj somriure sugerent) No es pot asegurar fins ara eixa resposta, però ni això ni moltes coses. Ningú sap que va a passar en un futur, però no te perquè produïr efectes nocius. La mateixa naturalesa es increíblemente promiscua. Per exemple, el fabulós oli d’oliva qu’ens encanta o els productes biològics, contenen moltes toxines naturals, però la naturalesa no ès perfecta. Les coses no son blanques i negres necesariamente.

Molts dels trangènics conrreats formen part de multinacionals igual qu’els automóvils, quin percentatge de trangènics seríen l’exemple del Golden Rise i quin percentatge formarien part de multinacionals que voldríen pujar els seus ingresos ? Els de la industria alimenticia tots formen part de multinacionals, i en el cas del Golden rise, és molt nesessari perquè finalment forma part d’una multinacional que ha fet tota l’investigació de vades i ha donat el resultat sense poder extraure cap tipus de comissió royalty. La gent diria, “açò ho fa per publicitat” si, naturalment, però això no canvia res. Respecte al caràter de monopoli de les plantes trangèniques, totalmente d’acord, que això suposa un problema? igual que suposa un problema qualsevol tipus de monopoli i es diferent el monopolio dels trangènics als altres monopolis? En principi no, no més en un matis,  els aliments, éticamente son una cosa diferent als cotxes.( pastas uns minuts, Porcar va contestar encara cabilant, intentant empatitzar en la Nostra pregunta) No ho se...entra dins de la naturalesa humana però jo crec que no perquè el risc es terrible.

Conequem les opinions  de científics, ecologistes però, quina opinió te una institucuió milenaria com l’esglesia catòlica sobretot en el Golden Rise? Els pareix bé que a partir d’aliment modificats s’alimenten els xiquets?( l’entrevistat asentís en el cap i en un tó molt sensible articula “ es molt interesant la pregunta”) Per curiós que semble, l’esglesia és prou tolerant amb aquest tema, i en la meua opinió tenen tal obsesió en el sexe que estes coses no...(ara el seu somriure es més obvi) t’ho dic seriosament.

“Sobretot en Alemanya,

la concienciació social, de tota banda política,

al voltat de la causa ecologista,

és una bandera importantísima”

Un producte transgènic li va a ser més barat al consumidor que un altre? Això és llei de mercat. Si tu vens barres de pa a 20cèntims tens una cua en la teua panaderia. Un llaurador a soles comprarà llavors trangèniques si pensa que serà mes fàcils per portar en davant la seua collita i guanyar més diners, això està clarisim.

Perquè en païssos d’Europa com Alemanya o França estan mal vist els trangènics? Fins a tal punt estàn mal vists que fins i tot els camps científics que tenen per a fer experimentació, periòdicament son atacats. N’hi han tesis que s’han vingut a baix per que s’han carregats els camps. Es una cuestión cultural fonamentalment. Però sobretot en Alemanya, la concienciació social, de tota banda política, al voltat de la causa ecologista, és una bandera importantísima,  està molt arraïgat a la seua cultura.

 “La gent es preocupa del tema dels trangènics de les hones dels telèfons... i de qué mor la gent? De cancer de pulmó per fumar, d’accidents en els cotxes . És molt fort la diferència que n’hi ha entre els perills reals, com el tabac o el cotxe i els perills imaginaris” va conclure el nostre entrevistat.

Elena Plaza Balseiro